Mengem plaguicides ?

Productes fitosanitaris

Què són els plaguicides  ?

Agents químics o biològics usats com a insecticides, acaricides, herbicides, repel·lents, reguladors dels creixement, fungicides, molusquicides, nematicides, rodenticides.
El component principal dels productes comercials i que fa la funció biocida és l'anomenada matèria activa

La majoria són o bé verinosos o bé tòxics per a la fauna i flora. 

LMR diferents segons UE/Canadà/USA/Conf. Helvèticca

Seguretat existent.

Existeixen residus de plaguicides en els aliments ? En quines quantitats ? Qui ho controla ?

La legislació europea estableix quines matèries actives provinents de síntesi química, algues, plantes o mineria poden usar-se en agricultura. En base a aquesta regulació les cases comercials produeixen els seus productes comercials combinant una o més matèries actives amb altres components ( aditius, coadjuvants ... )

A més de la llista de matèries actives legals també s'estableix unes limitacions en el seu ús.

El LMR ( Límit màxim de residu ) és un terme que mai trobarem en l'etiquetatge dels productes que mengem però sí en el dels insecticides o fungicides. Este valor, defineix la quantitat màxima en mg/Kg que una matèria activa pot permetre's legalment en un aliment en concret.

Podeu consultar aquests límits de cada matèria activa o producte comercial a la següent pàgina : http://ec.europa.eu/sanco_pesticides/ .

Fins ací podem dir que hi ha una regulació que evoluciona, en constant revisió.

Dubtes.

Podem estar tranquils ?

La mateixa reglamentació també contempla possibles excepcions, LMR provisionals i un límit per defecte per a aquelles matèries actives sense límit específic. És a dir que no estem davant una regulació 100% estricta.

Per altra banda, de la suma total de tots els LMRs de diferents matèries actives que es permet en un mateix aliment no se'n diu res. És igual de “no-tòxic” un fruit amb una sola matèria activa detectada però dins del límit que un altre fruit amb 25 matèries actives detectades dins del límit ?

La regulació diu que estant dins del límit els dos són igualment sans.

Altre tema que preocupa és que una mateixa matèria activa tinga per a una taronja, pebre, blat, pinso o carn de pollastre un valor de LMR en la UE, un altre valor distint per a USA, un altre valor per a Canadà o no cap valor per a altres països. Qüestió difícil d'entendre i que fa pensar en les pressions dels lobbies en segons quin àmbit legislatiu, per exemple.

Per altra banda, caldria plantejar si la formació, la conscienciació i, sobretot, el control i inspeccions per part de l'administració en agricultura convencional és suficient.

És suficient ( visible i comprensible ) la informació sobre aplicacions màximes anuals, dosis etc.. en tots els envasos ?

Si parlem de l'entrada de productes d'altres països, els dubtes creixen exponencialment.

L'agricultura ecològica, és segura ?

Per què en agricultura ecològica tot i poder usar fungicides, insecticides, repel·lents etc... diem que no hi ha residu ?

Sempre basant-nos en l'experiència i entendre, citarem les principals raons per les quals a l'agricultura ecològica està lliure de residus. I són:

• 

  Aplicació al camp i trampeig

  La filosofia en agricultura ecològica és reduir les aplicacions de productes i previndre plagues amb pràctiques de control biològic. Sempre s'evita d'ús de verins i productes massa tòxics. Amb alternatives com l'ús de trampes o productes no tòxics.

• 

  LMR. Tractament postcollita. 

  L'obsessió/requisit de l'agricultura/comerç convencional de fer productes amb una imatge de fantasia ( pells i corfes impol·lutes i sense cap "defectet" o "tocat" ) duu a un ús extrem de productes químics en aplicacions al camp i postcollita. En agricultura biològica, el consumidor sap diferenciar entre imatge i qualitat.

• 
  Mandarines amb cera.

  

  
  

  El nombre de matèries actives autoritzades en és molt reduït. De fet estant prohibits tots els productes de síntesi química, fems provinents de ramaderia intensiva o depuradores, ceres per “abrillantar”...

• El nombre d'aplicacions i les dosis a usar estan molt més limitades per la normativa específica d'agricultura ecològica que en agricultura convencional.

• Els productes usats no solen ser sistèmics sinó que actuen per contacte. A més de tenir una toxicitat pràcticament nul·la. Per tant la planta dificilment absorveix res.

• Els controls i inspeccions per part de l'organime regulador són periódics i inclouen a banda de la revisió de maquinària, llibre de camp, anàlisis químics del sol i plantes.