Aclariments sobre l'agricultura BIO

Què és l'agricultura ecològica ?

Proporciona productes més sans ? més naturals ? sense productes artificials ?

Entenem l'agricultura ecològica com aquella que es basa en tres grans principis fonamentals.

1 Estalvi energètic.
Els fertilitzants nitrogenats i altres productes químics que són obtesos mitjançant síntesis químiques en les quals es consumeixen  grans quantitats d'energia no estan permesos en agricultura biològica. S'usen alternativament adobs naturals ( fems, minerals extrets de pedreres ) o altres productes no naturals però no procedents de síntesis química com el sulfat de ferro. També s'aposta per mètodes de treball més artesanals i, per tant, manuals. També s'evita la roturació en excés ( tant de periodicitat com de profunditat ) i es tendeix a un comerç de proximitat que evita transports i una manipulació mínima.

2 La soberania alimentària.
La relació entre l'home i la terra que aparex 10.000 anys AC pot acabar desapareguent si caiguem en el parany d'usar Genèticament Manipulats sobretot perquè les llavors conreades no serveixen per sembrar. Cal conservar les espècies i llavors autòctones, la sobirania alimentària no pot "privatitzar-se", això implicaria seria el retrocés o canvi més gran en la història de l'home.
En agricultura biològica està prohibit l'ús d'OGM i es tendeix a recuperar el valor del conreu local.

3 Salut i mediambient.
Ni els fungicides, insecticides i herbicides i fertilitzants químics de síntesis són permesos. Entre d'altres raons, per la contaminació i enverinament de l'aire, el sol i l'aigua que afecta la saluts dels habitants i dels consumidors finals dels productes.
Si bé es permet l'ús d'insecticides naturals com el neem, piretrines, sofre...; herbicides basats en tensoactius com el vinagre ( poc usats ); fungicides naturals com el sulfat de coure o fertilitzants i correctors de carències naturals com quelats, fem... la filosofia no és intervindre sinó previndre.
L'ús de nitrats ( mai d'origen químic ) està limitat per evitar la contaminació de les aigües.
Es fomenta el control biològic amb l'ús de fauna i vegetació auxiliar, insecticides naturals, rotació de conreus, adob verd, fems naturals, guaret... pràctiques totes que pretenen integrar l'agricultura en el medi i no destruir-lo.

Certificats, etiquetes ?

Molt sovint trobem productes d'agricultura ecològica certificada o referències a "ecològic tradicional". També podem sentir parlar de certificacions socials participatives. Quantes agricultures ecològiques hi ha ? Hi ha una organisme per garantir-nos si un producte és biològic ? Hi ha alguna cosa més que burocràcia o respecte al mediambient ?


Vegem, grosso modo, els diferents sistemes per garantir al consumidor que un producte és ecològic.

Ecològica certificada.
Els productors, elaboradors o comerciants segueixen una regulació estricta establerta en directrius europees.
Existeixen uns organismes que realitzen inspeccions del quadern de camp, comprovants de compra i visites in situ que poden incloure analítiques de mostres de terra i fulles per poder certificar que la producció segueix els reglaments d'àmbit europeu ( Reglamentació Unió Europea ). Al País Valencià, l'organisme de control és el CAECV.

Les parcel·les cadastrals inscrites han de passar per un període de transicició que va des d' 1 fins a 3 anys en el cas d'arbres de fulla perenne. Durant  este període podem parlar d'Agricultura En Conversió.
Existeix un logo únic dins de l a Unió Europea. La comercialització de quantitats importants entre Estats europeus és certificada.


Tradicional. ( Ecològica no certificada ).

Sense cap reglamentació ni control extern. Hem de confiar en la bona fe del productor o venedor.
Solen practicar-la xicotets terratinents que o bé perquè per raons econòmiques no poden pagar als organismes de certificació; o bé, perquè no volen sotmetre's a una burocràcia administrativa prefereixen prescindir de la certificació.
Els principis que regeixen esta pràctica van a criteri del llaurador. No hem de confondre l'agricultura convencional ( no ecològica ) amb aquesta.
Es destina a un comerç de proximitat i el coneixement entre persones crea el clima de confiança entre el productor i el client o el productor amb el comerciant i el client.

Certificació social participativa.

Té en comú amb l'anterior dos aspectes. El primer, és el rebuig al control per part de l'administració, el segon punt comú és que sol vendre's també en un àmbit de proximitat i mai en l'exportació.
En canvi, té en comú amb l'agricultura ecològica certificada que sí que hi ha unes "normes" i  control o revisions. Ara bé, aquesta agricultura és reglades de forma democràtica, participativa o assambleària entre productors i clients ( grups de consum ). Aquests són els que revisen l'acompliment que solen considerar altres aspectes ètics i socials, més enllà del respecte al mediambient.
Un exemple seria ecollaures

Fertilitzants i condionadors

Una de les preguntes habituals sobre l'agricultura ecològica és referent ala fertilització dels camps. Si adobem o si per contra deixem que les plantes s'alimenten de “forma natural”.
Tant si parlem de macronutrients ( N, P, K ), elements secundaris ( Ca, Mg, S ) o micronutrients ( Fe, Zn, Cu, Mn, B, Mo ) la quantitat necessària dependrà del terreny, el conreu i la producció. Existeixen alternatives als nutrients procedents de la síntesis química usats en agricultura convencional que podrem aplicar en cas de necessitat. Disposarem de productes per escampar pel sol, subministrar mitjançant la fertirrigació o la fumigació.
És tracta de materials d'origen natural ( fem, algues, sals i minerals... ), elaborats a partir d'aquest però sense síntesis química o subproductes de processos industrials no contaminants.
Guano i fems de ramats. En agricultura ecològica no es poden usar els fems provinents de ramaderia intensiva. Només aquells que provenen de ramaderia ecològica o de pastura. Així evitem possibles restes de medicaments i substàncies tòxiques provinent d'animals alimentats exclusivament de piensos. Per la mateixa raó no es permet els fems de les depuradores urbanes.
També està limitats els Kg/ m2 per evitar la contaminació d'aigües. I en cas de fems líquids s'ha d'esperar a la total fermentació i correcta dilució.
Adobs artificials. També hi ha adobs permesos que, sent artificials, estan elaborats sobretot a partir de restes vegetals com la vinassa o algues. S'obtenen amb la fermentació, solucions aquoses ( àcides o alcalines ) o procediments físics ( deshidratació, congelació, trituració... Són molt més cars, però enormement pràctics sobretot quan podem subministrar-los mitjançant un sistema de reg per degoteig.
Elements naturals extrets en mineria Molt elements poden trobar-se a la natura i extreure's com són roca de magnesi mòlta, carbonat de calç, sofre...
Restes industrials o domèstiques. Alguns subproductes com la serradura de fusta sense tractament, el sulfat de ferro provinent de la indústria de l'acer, calç de la producció de sucre de la remolatxa... També les restes domèstiques orgàniques poden usar-se.