La importància dels llombrígols.

Exemplar de 12 cm
en camp bio

Sense cap dubte que estos cucs de terra de color roig coneguts com a llombrígols són el principal aliat natural per a millorar el sol. 

A banda d'airejar la terra i promoure-hi l'activitat microbiana, milloren la fertilitat del sol. De fet, són usats, mitjançant la cria intensiva, per a la producció d'humus de gran qualitat ( vermicompost ) a partir de la digestió i defecació posterior de matèria orgànica vegetal. Esta pràctica agrícola o activitat econòmica és coneguda com lombricultura. 

Com era d'esperar s'ha desmostrat que els herbicidies ( entre ells el glisofat ) tenen un efecte perniciós sobre estos cucs.

Als bancals d'agricultura ecològica quan les condicions d'humitat i l'aportació de matèria orgànica són optimes, podem trobar exemplars grasn i en prou quatitat.

En la penísula ibèrica tenia presència la Eisenia foetida ( roig de California ) el de tota la vida però s'ha assentat (podríem dir que com a espècie invasora) la Lumbricus terrestris ( varietat d'origen canadenc ) .

El que sol usar-se en la lombricultura  és el cuc roig de California l'Eisenia foetida que pot comprar-se en internet.

Productes Bio en París.

Productes Bio en París.

Cadena de produtes Bio i de proximitat

Mentre a ca nostra hem de recòrrer a llocs especialitzats - i no els hi ha massa- per poder comprar productes Bio, a la capital de la França, la cosa és prou diferent. Este estiu hem estat de viatge i ho hem pogut comprovar de primera, cert és que París no és només una capital europea.

En quant a botigues o supermercats dedicats podem trobar-ne moltes més, fins i tot alguna cadena de supermercats per a la venda de productes exclusivament ecològics i de proximitat com és Naturalia, a banda de comerços menuts. 

Però no només els comerços especialitzats ens ofereixen productes amb l'etiqueta europea que ens assegura el compliment escrupulós de la normativa que regula l'agricultura ecològia certificada arreu de la Unió...

Productes BIO en supermercats

A les altres botigues i supermercats no espcialitzats també inclouen una gran oferta de productes alimentaris bio: llet, sucs, cereals, iogurts...  s'hi troben barrejats amb altres productes provinents de la ramaderia i agricultura convencionals, a les prestatgeries sense que el preu siga necessàriament molt més car.

  

I a la restauració també podem trobar a les cartes dels restaurants el terme Bio al costat d'algun plat o ingredient. 

Ens va cridar l'atenció de forma especial que en una cadena com  Mc Donalds el menú infantil duguera un postre BIO

Fertilitzants i condionadors

Una de les preguntes habituals sobre l'agricultura ecològica és referent a la fertilització dels camps. Si adobem o si per contra deixem que les plantes s'alimenten de “forma natural”.
Tant si parlem de macronutrients ( N, P, K ), elements secundaris ( Ca, Mg, S ) o micronutrients ( Fe, Zn, Cu, Mn, B, Mo ) la quantitat necessària dependrà del terreny, el conreu i la producció. Existeixen alternatives als nutrients procedents de la síntesis química usats en agricultura convencional que podrem aplicar en cas de necessitat. Disposarem de productes per escampar pel sol, subministrar mitjançant la fertirrigació o la fumigació.
És tracta de materials d'origen natural ( fem, algues, sals i minerals... ), elaborats a partir d'aquest però sense síntesis química o subproductes de processos industrials no contaminants.

Guano i fems de ramats. En agricultura ecològica no es poden usar els fems provinents de ramaderia intensiva. Només aquells que provenen de ramaderia ecològica o de pastura. Així evitem possibles restes de medicaments i substàncies tòxiques provinent d'animals alimentats exclusivament de piensos. Per la mateixa raó no es permet els fems de les depuradores urbanes.
També està limitats els Kg/ m2 per evitar la contaminació d'aigües. I en cas de fems líquids s'ha d'esperar a la total fermentació i correcta dilució.
Adobs artificials. També hi ha adobs permesos que, sent artificials, estan elaborats sobretot a partir de restes vegetals com la vinassa o algues. S'obtenen amb la fermentació, solucions aquoses ( àcides o alcalines ) o procediments físics ( deshidratació, congelació, trituració... Són molt més cars, però enormement pràctics sobretot quan podem subministrar-los mitjançant un sistema de reg per degoteig.

Elements naturals extrets en mineria Molt elements poden trobar-se a la natura i extreure's com són roca de magnesi mòlta, carbonat de calç, sofre...

Restes industrials o domèstiques. Alguns subproductes com la serradura de fusta sense tractament, el sulfat de ferro provinent de la indústria de l'acer, calç de la producció de sucre de la remolatxa... També les restes domèstiques orgàniques poden usar-se.

Control de caragols i baboses.

Un dels principis de l'agricultura ecològica és el de no afectar negativament a la fauna i flora de l'entorn. A vegades en agricultura convencional ens trobem amb determinades pràctiques que, són efectives per a l'objectiu que pretenen però tenen uns efectes terribles per a espècies animals salvatges i domèstics.

A continuació comentarem tres matèries actives usades per matar els caragols i baboses.

Metaldehid ( NO permés en agricultura biològica )

Grans de metaldehid

És un verí conegut com a "caracolera" per a aplicació en esquer que es presenta en forma de grans de colors vistosos.
El LMR per a taronges i mandarines és de:

• 0,05 ppm en la UE.
• 0,26 ppm en els EEUU.
• Sense límit en Canadà i en la Confederació Helvètica.

Una mirada pels blogs i webs de veterinària ens convenç ràpidament de la perillositat del metaldehid: és una de les causes més habituals d'enverinament accidental de gossos i gats.

No parlem ja de fauna salvatge com les aus que atretes pels grans verds, blaus i grocs fosforits es llancen de cap a picotejar-los.

De fet, la primera vegada que vam tindre coneixement de la coneguda com a “caracolera” ( verí granulat a base de metaldehid i de color vistós ) va ser en sorprendre un colom caminant fent cercles dins d'una canal de reg, sense poder volar, fins que va caure mort.

Al nostre parer, és efectiu però deuria prohibir-se.

Sulfat de ferro.  ( Permés en agricultura ecològica ) 

Tradicionalment hem usat per al control dels limacs el sulfat de ferro. Té forma de pols ( sal ) i l'hem emprat fent un cercolet al voltant dels arbres, així quan els caragols pugen o baixen de la planta han d'entrar en contacte amb la sal que els provoca la mort per deshidratació.

Després d'escampar el cércol podem espolsar les rames dels arbres per a que caiguen els caragols a terra.

Sulfat de ferro

Un avantage afegit és que serveix per baixar el PH en terrenys calcaris o quan l'aigua de rec té massa calç ( PH alts ).

Els inconvenients del sulfat de ferro com a molusquicida és que es degrada al cap de dos o tres dies amb el sol, aleshores esdevé de color blanc. L'altre problema és la solubilitat amb aigua que fa que amb pluges o fortes rosades es desfaça.

Per a un tractament de xoc, si no es mulla, és efectiu. 

Fosfat de ferro ( 0.99% ) ( Permés en agricultura ecològica ) 

Esquer a base de fosfat de ferro

Una alternativa que sembla més pràctica és el fosfat fèrric. Té forma granulada com els productes a base de metaldehid i es ven com a "caracolera ecològica". Sol tindre una composicó de fosfat de ferro de l'1% i la resta són matèries atraients ( permeses en agricultura ecològica ) ja que funciona com a esquer. En ser injerit pels caragols i baboses els provoca un transtorn en el metabolisme que els impedeix alimentar-se i acaben morint al seu amagatall.

No afecta a la fauna auxilar ni altres animals, tarda un parell de setmanes en desfer-se i en degradar-se, enriqueix el sol amb ferro i fosfor.

Per a un tratament de xoc i preventiu és efectiu i aporta nutrients.

Mengem plaguicides ?

Productes fitosanitaris

Què són els plaguicides  ?

Agents químics o biològics usats com a insecticides, acaricides, herbicides, repel·lents, reguladors dels creixement, fungicides, molusquicides, nematicides, rodenticides.
El component principal dels productes comercials i que fa la funció biocida és l'anomenada matèria activa

La majoria són o bé verinosos o bé tòxics per a la fauna i flora. 

LMR diferents segons UE/Canadà/USA/Conf. Helvèticca

Seguretat existent.

Existeixen residus de plaguicides en els aliments ? En quines quantitats ? Qui ho controla ?

La legislació europea estableix quines matèries actives provinents de síntesi química, algues, plantes o mineria poden usar-se en agricultura. En base a aquesta regulació les cases comercials produeixen els seus productes comercials combinant una o més matèries actives amb altres components ( aditius, coadjuvants ... )

A més de la llista de matèries actives legals també s'estableix unes limitacions en el seu ús.

El LMR ( Límit màxim de residu ) és un terme que mai trobarem en l'etiquetatge dels productes que mengem però sí en el dels insecticides o fungicides. Este valor, defineix la quantitat màxima en mg/Kg que una matèria activa pot permetre's legalment en un aliment en concret.

Podeu consultar aquests límits de cada matèria activa o producte comercial a la següent pàgina : http://ec.europa.eu/sanco_pesticides/ .

Fins ací podem dir que hi ha una regulació que evoluciona, en constant revisió.

Dubtes.

Podem estar tranquils ?

La mateixa reglamentació també contempla possibles excepcions, LMR provisionals i un límit per defecte per a aquelles matèries actives sense límit específic. És a dir que no estem davant una regulació 100% estricta.

Per altra banda, de la suma total de tots els LMRs de diferents matèries actives que es permet en un mateix aliment no se'n diu res. És igual de “no-tòxic” un fruit amb una sola matèria activa detectada però dins del límit que un altre fruit amb 25 matèries actives detectades dins del límit ?

La regulació diu que estant dins del límit els dos són igualment sans.

Altre tema que preocupa és que una mateixa matèria activa tinga per a una taronja, pebre, blat, pinso o carn de pollastre un valor de LMR en la UE, un altre valor distint per a USA, un altre valor per a Canadà o no cap valor per a altres països. Qüestió difícil d'entendre i que fa pensar en les pressions dels lobbies en segons quin àmbit legislatiu, per exemple.

Per altra banda, caldria plantejar si la formació, la conscienciació i, sobretot, el control i inspeccions per part de l'administració en agricultura convencional és suficient.

És suficient ( visible i comprensible ) la informació sobre aplicacions màximes anuals, dosis etc.. en tots els envasos ?

Si parlem de l'entrada de productes d'altres països, els dubtes creixen exponencialment.

L'agricultura ecològica, és segura ?

Per què en agricultura ecològica tot i poder usar fungicides, insecticides, repel·lents etc... diem que no hi ha residu ?

Sempre basant-nos en l'experiència i entendre, citarem les principals raons per les quals a l'agricultura ecològica està lliure de residus. I són:

• 

  Aplicació al camp i trampeig

  La filosofia en agricultura ecològica és reduir les aplicacions de productes i previndre plagues amb pràctiques de control biològic. Sempre s'evita d'ús de verins i productes massa tòxics. Amb alternatives com l'ús de trampes o productes no tòxics.

• 

  LMR. Tractament postcollita. 

  L'obsessió/requisit de l'agricultura/comerç convencional de fer productes amb una imatge de fantasia ( pells i corfes impol·lutes i sense cap "defectet" o "tocat" ) duu a un ús extrem de productes químics en aplicacions al camp i postcollita. En agricultura biològica, el consumidor sap diferenciar entre imatge i qualitat.

• 
  Mandarines amb cera.

  

  
  

  El nombre de matèries actives autoritzades en és molt reduït. De fet estant prohibits tots els productes de síntesi química, fems provinents de ramaderia intensiva o depuradores, ceres per “abrillantar”...

• El nombre d'aplicacions i les dosis a usar estan molt més limitades per la normativa específica d'agricultura ecològica que en agricultura convencional.

• Els productes usats no solen ser sistèmics sinó que actuen per contacte. A més de tenir una toxicitat pràcticament nul·la. Per tant la planta dificilment absorveix res.

• Els controls i inspeccions per part de l'organime regulador són periódics i inclouen a banda de la revisió de maquinària, llibre de camp, anàlisis químics del sol i plantes.

Com evitem la contaminació de l'aigua per nitrats.

Contaminació aqüífers del
País Valencià per nitrats.

Una aportació de nitrats excessiva acaba contaminant les aigües subterrànies. Un fet que al qual especialment la citricultura ha contribuït. Vejam què fem nosaltres per evitar-ho.

En agricultura ecològica, en no usar adobs solubles, la possibilitat de contaminació és menor. Ara bé, si l'aportació de fem és excessiva, el sobrant de sals minerals ( com els nitrats ) acabarà en els aquífers. Per això la quantitat de fem per superfície que podem incorporar anualment està limitada en la reglamentació.
La facilitat amb que l'aigua renta ( arrossega ) les sals cap al subsol, depén molt del tipus de sol. En un sol arenós ( com els marenys ) aquest procés de lixiviat del sobrant de sals és major que en sols argilosos.
També les cobertes vegetals ( com l'agret ) o l' adob verd són un gran aliat per a la conservació dels aqüífers, ja que absorveixen l'excés de nitrats i posteriorment retornen al sol en forma orgànica amb la sega o roturació. Al contrari del que passa en un sol tractat amb herbicida on l'excés de nitrat queda a l'espera que les pluges o el proper reg els arrossegue cap al subsol.
El sistema de reg també influeix notablement en el lixiviat ( rentat de les sals sobrants ). Així, el reg localitzat ( degoteig, aspersió, exudació... ) evita la infiltració excessiva d'aigua a diferència del tradicional reg a manta negant  taules o solcs.

Resumint: Evitem la contaminació dels aqüífers perquè:

• Usem adobs que es disolguen lentament: fems.
• Límitem la quatitat.
• Usem cobertes vegetals o adob verd
• Usem un sistema de reg localitzat

L'ús de fems orgànics

Habitualment usem fems artificials fets a partir de la vinassa o algues que es poden subministrar mitjançant el degoteig.
Per a la qual cosa usarem un injector de fertilitzant tipus Venturi ( parlem més avant d'aquest dispositiu ).


No obstant, considerem necessari l'aportació de fems naturals tot i que resulta, de bon tros, més laboriós. Ací el "venturi" dóna pas al carretó i la pala que, en certa manera, també són un remei saludable per al control de greix, colesterol, estrès i altres malalties de la vida moderna.

Com ja expliquem al nostre Bloc de Notes, en agricultura biològica no tots els fems estan permesos.

En la ramaderia intensiva se subministra als animals una quantitat elevada de medicaments mesclats en el menjar. Per aquesta raó, la reglamentació només permet l'ús de fems provinents de ramaderia de pasturatge, seminòmada o ecològica. És a dir aquella que no s'alimenta exclusivament de pinso.
L'any passat varem usar fem de cavall. És un fem amb un percentatge molt alt de palla i per tant de poca qualitat.
Enguany hem comprat un d'ovella seminòmada criada a l'entorn de la nostra marjal. Seguirem, doncs, fidels a la idea d'economia de proximitat.