Virus de la tristesa.

El virus de la tristesa  o CTV ( de la familia Closteroviridae, gènere closterovirus ), afecta la gran majoria de cítrics.
Concretament afecta si el peu és bord, és a dir, que la varietat ( de taronja, mandarina o pomelo ) està empeltada sobre un taronger amarg.

El CTV, es propaga mitjançant alguns insectes com els polls i també per les ferramentes d'esporgar o collir si han sigut usades en un arbre infectat prèviament.

Els símptomes són un debilitament de l'arbre que va engroguint i perdent fulla fins que, finalment, en qüestió de setmanes o mesos, el mata.

Tot i que a la península ibèrica va entrar a partir del 1957, al terme municipal de Xeresa començà a arrassar bancals sencers a partir de la dècada dels 90.
Però no tots van eixir malparats. Fins el moment, podíem parlar de tres formes distintes d'obtindre els tarongerets per plantar o replantar un hort.

1. Una pràctica dels llauradors minifundistes valencians consistent en recollir taronges amargues per treure el pinyol i fer-se el seu propi planter de taronger bord. Quan el plantó adquiria una envergadura suficient es feia s'empeltava amb la varietat de ítirc desitjada. El peu bord va deixar d'usar-se de sobte amb l'aparició del virus. 
2. Comprar patrons torelants i certificats al virus com el citrange troier, citrange carrís, mandarino cleopatra o poncirus trifoliata. Sobre estos portaempelts el llaurador empelta la varietat que vol. Es tracta de substituir el peu bord per altres comprats en vivers autoritzats que estan certificats per la Conselleria contra el CTV i que popularment han sigut batejats com "plantons de l'Estat".
   
   No obstant a nivell local, prompte va aparéixer el "planterista" no autoritzat que en un parell de taules del mareny ( o marina ) o a la marjal en feia per a mig terme a preu mà ) comprar o fer patrons torelants però no certificats.
3. Plantar directament els plantons certificats amb la varietat ja empeltada. Aquesta opció és la més cara però la que menys feina té. El preu del plantó empeltat és molt superior però no cal contractar l'empeltada i podem avançar un parell d'anys.

El CTV va ser la coartada ideal per a la burocràcia i els legisladors en profit dels laboratoris, vivers autoritzats etc... i en detriment de l'autonomia dels llaurador. De la relació entre home i terra que tant recelosament observem els que defensem l'autonomia alimentària.

La legislació es va adaptar molt ràpidament en prohibicions i certificacions. Es va prohibir l'ús de peus bords no tolerants ( prohibició potser comprensible ) però també es van prohibir els planters fets pel llaurador. Així se'ns obligava a comprar els plantons en vivers autoritzats que garanteixen/certifiquen estar lliure de virus.
Quin problema pot haver en extreure pinyols d'un tolerant no empeltat i fer-te el teu planter ? La segona prohibició sobrava. Una vegada més se'nsva  obligar a dependre d'empreses i no de les nostres mans.

Com a conseqüència del CTV, alguns propietaris d'horts ( molts pocs, poquíssims ) exigien a collidors de taronja i esporgadors desinfectar les alicates i serres a l'entrada de la finca amb i lleixiu o altres productes químics. Considere que la desinfecció d'alicates i serres havia de ser obligatòria, comparem-ho sinó amb les agulles d'una xeringa o un bisturí per entendre-ho.
Estranyament una cosa tant senzilla d'entendre i de fer no hi va haver interés en contemplar-se a la legislació.